Manifest

1. El Consorci per a la Normalització Lingüística és una institució catalana que va néixer fa més de 20 anys amb la tasca encomiable d’«estendre l’ús social de la llengua catalana». Després de 40 anys de dictadura, i amb una societat que acarava el futur des d’una situació sociolingüística complexa, el CPNL va començar a treballar amb la voluntat democràtica de restablir un greuge cultural, de guarir les ferides d’una cultura molt malmesa i de teixir ponts entre persones de totes les procedències. Així mateix, hi havia la necessitat de conciliar els parlants de la llengua catalana amb la seva biografia, en la qual s’havia produït un aprenentatge del món sense l’aprenentatge de la pròpia llengua. En aquest darrer cas, calia actuar contra el sentiment estès de ser parlants d’una llengua menor, potser fins i tot d’una llengua que no es mereixia l’accés a la norma i a l’ús no diglòssic.

2. Aquesta tasca enorme va començar a funcionar des del voluntariat. Moltes persones, durant les hores lliures, en escoles, centres culturals, associacions de veïns i altres entitats que han conformat i fet sobreviure la cultura i la identitat catalana, es dedicaven, bàsicament al vespre, a fer classes de català per a adults. S’engegava, doncs, un servei social per a nouvinguts i per als ciutadans, autòctons o arribats al llarg de les darreres dècades, que no sabien escriure ni llegir la llengua pròpia. Al començament sense materials, i moltes vegades sense formació pedagògica, aquests voluntaris es dedicaven a aquesta tasca importantíssima.

3. La tasca i l’objectiu primordial del CPNL és l’acolliment, lingüístic, social i personal, dins una societat complexa culturalment, feta de persones de procedències ben diferents que creen un entorn ric i plural. Aquesta institució, que va néixer del voluntarisme i del saber col·lectiu, ha anat creixent i s’ha convertit en un ens públic que participa dels ajuntaments i del govern del país. Avui, aquesta tasca d’ensenyament, d’assessorament i de dinamització social la duem a terme professionals amb un alt grau de formació en llengua i cultura catalanes, entre altres sabers, eines, estratègies i aptituds. Potser perquè amb els anys ha continuat viu el prejudici de no merèixer-nos tenir una cultura de primer ordre, potser per la gasiveria i la manca d’imaginació que ha caracteritzat la política d’aquest país, i potser fins i tot per algunes engrunes de corrupció, prebendes i tractes de favor, el CPNL s’ha bastit sense una planificació global. Ha anat creixent sense autodotar-se de mecanismes de gestió i estructuració, i ha basat la seva política contractual en la temporalitat i la precarietat crònica de bona part dels seus treballadors.

4. Sempre hem treballat amb pocs recursos, moltes ganes i molta imaginació, i comptant  amb la col·laboració dedicadíssima i la comprensió dels nostres aprenents.  Hem assumit que no tenim una seu pròpia i, per tant, continuem fent les classes en espais que ens presten altres institucions. Hem dut a terme la nostra activitat allà on ha calgut i amb els mitjans que hem trobat. Hem experimentat una mancança crònica de bons materials didàctics i hem engiponat els nostres propis dossiers, recursos, cançons. Nosaltres sempre hem sabut que treballem en una institució sense afany d’opulència que té una tasca social cabdal, importantíssima.

5. Ara, avui, comencem a dir prou. Arran d’un fet potser insignificant en la llarga història de la institució, i potser difícil de comunicar en un temps en què a tots ens penja damunt el cap l’espasa de Dàmocles de la crisi, el CPNL ha dut a terme l’acomiadament encobert d’un bon gruix de companys de Barcelona per tal que no adquireixin el dret a ser indefinits. D’aquí neix l’Assemblea de Treballadors del CPNL contra la Precarietat. Hem decidit deixar de tenir por i denunciar la precarietat laboral de la institució. S’hi han afegit companys d’arreu de Catalunya que han estat acomiadats i que han patit una retallada de recursos. Ens neguem a acceptar l’excusa de la crisi perquè creiem que el problema del CPNL és un problema de gestió i d’honestedat més que d’economia —tot i que sabem que també ho és. Des d’aquest fet aparentment insignificant en un entorn on tot sembla esfondrar-se, hem decidit unir-nos i mirar lluny —més que no pas fer demandes corporativistes i d’abast més reduït— per fer un seguit d’exigències que fem públiques en aquest manifest:

— Volem que el CPNL esdevingui una institució digna i de primer ordre, a l’altura de la tasca que desenvolupa.

— Volem un índex de temporalitat laboral mínim que respongui realment a les necessitats del moment.

— Volem una entitat democràtica i transparent que respecti els seus professionals com es mereixen.

— Volem un procés de selecció del personal del CPNL que sigui objectiu, net i obert en forma de borsa de treball, que aturi d’una vegada els acomiadaments encoberts i les contractacions irregulars.

— Volem una reestructuració més eficient i democràtica de la institució que analitzi el nombre i la necessitat dels càrrecs directius i polítics que la regeixen.

Perquè creiem que EL CATALÀ NO ESTÀ EN CRISI. No hi està perquè avui dia hi ha persones que el continuen ensenyant i aprenent, usant i estimant. Mentre aquest esperit de dedicació i de generositat continuï viu, malgrat la crisi de model i de gestió d’algunes entitats públiques, afirmarem ben clarament que EL CATALÀ NO ESTÀ EN CRISI.

Assemblea de Treballadors del CPNL contra la Precarietat

Adheriu-vos-hi

Llista d’adhesions

1. El Consorci per a la Normalització Lingüística és una institució catalana que nasqué fa més de
20 anys amb la tasca no gens menyspreable d’«estendre l’ús social de la llengua catalana». Després
de 40 anys de dictadura, i amb una societat que acarava el futur des d’una situació sociolingüística
complexa, el CPNL va començar a treballar amb la voluntat democràtica de restablir un greuge
cultural, de guarir les ferides d’una cultura molt malmesa, i de teixir ponts entre persones de totes
les procedències. Així mateix, hi havia la necessitat de conciliar els parlants de la llengua catalana
amb la seva biografia, en la qual s’havia produït un aprenentatge del món sense l’aprenentatge de
la pròpia llengua. En aquest darrer cas, calia actuar contra el sentiment estès de ser parlants d’una
llengua menor, potser fins i tot d’una llengua que no es mereixia l’accés a la norma i a l’ús no
diglòssic.2. Aquesta tasca enorme va començar a funcionar des del voluntariat. Moltes persones, en les seves
hores lliures, en escoles, centres culturals, associacions de veïns i altres entitats que han conformat
i fet sobreviure la cultura i la identitat catalana, es dedicaven, bàsicament al vespre, a fer classes
de català per a adults. S’engegava, doncs, un servei social per a nouvinguts, i per als ciutadans,
autòctons i arribats al llarg de les darreres dècades, que no sabien escriure ni llegir la llengua pròpia.
Al començament sense materials, i moltes vegades sense formació pedagògica, aquests voluntaris
es dedicaven a aquesta tasca importantíssima.3. La tasca i l’objectiu primordial del CPNL és l’acolliment, lingüístic, social i personal, dins una
societat complexa culturalment, feta de persones de procedències ben diferents, que enriqueixen
l’entorn i el fan complex. Aquesta institució, que va néixer del voluntarisme i del saber col·lectiu,
ha anat creixent i s’ha convertit en un ens públic que participa dels ajuntaments i del govern
del país. Avui, aquesta tasca d’ensenyament, d’assessorament i de dinamització social la duem
a terme professionals amb un alt grau de formació en llengua i cultura catalanes, entre altres
sabers, eines, estratègies i aptituds. Potser perquè amb els anys ha continuat viu el prejudici de
no merèixer-nos tenir una cultura de primer ordre, potser per la gasiveria i la manca d’imaginació
que ha caracteritzat la política d’aquest país, i potser fins i tot per algunes engrunes de corrupció,
prebendes i tractes de favor, el CPNL s’ha bastit sense una planificació global, ha anat creixent
sense autodotar-se de mecanismes de gestió i estructuració, i ha basat la seva política contractual en
la temporalitat i la precarietat crònica de bona part dels seus treballadors.4. Sempre hem treballat amb pocs recursos, moltes ganes i molta imaginació, amb la col·laboració
dedicadíssima i la comprensió dels nostres aprenents, hem assumit que no tenim una seu pròpia i,
per tant, continuem fent les classes en espais que ens presten altres institucions. Hem dut a terme la
nostra activitat allà on ha calgut i amb els mitjans que hem trobat. Hem experimentat una mancança
crònica de bons materials didàctics i hem engiponat els nostres propis dossiers, recursos, cançons.
Nosaltres sempre hem sabut que treballem una institució sense afany d’opulència que té una tasca
social cabdal, importantíssima.5. Ara, avui, comencem a dir prou. Arran d’un fet potser insignificant en la llarga història de
la institució, i potser difícil de comunicar en temps on a tots ens penja damunt el cap l’espasa
de Dàmocles de la crisi, el CPNL ha dut a terme l’acomiadament encobert d’un bon gruix de
companys de Barcelona per tal que no adquireixin el dret a ser indefinits. D’aquí neix l’Assemblea
de Treballadors del CPNL. Hem decidit deixar de tenir por i denunciar la precarietat laboral de la
institució. S’hi han afegit companys d’arreu de Catalunya que han estat acomiadats i que han patit
una retallada de recursos. Ens neguem a acceptar l’excusa de la crisi perquè creiem que el problema
del CPNL és un problema de gestió i d’honestedat més que d’economies —tot i que sabem que
també ho és. Des d’aquest fet aparentment insignificant en un entorn on tot sembla esfondrar-se,
hem decidit unir-nos i mirar lluny —més que no pas fer demandes corporativistes i d’abast més
reduït— per fer un seguit d’exigències que fem públiques en aquest manifest:— Volem que el CPNL esdevingui una institució digna i de primer ordre, a l’altura de la
tasca que desenvolupa.
— Volem un índex de temporalitat laboral mínim que respongui realment a les necessitats
del moment.
— Volem una entitat democràtica i transparent que respecti els seus professionals com es
mereixen.
— Volem un procés de selecció del personal del CPNL que sigui objectiu, net i obert en
forma de borsa de treball que aturi d’una vegada els acomiadaments encoberts i les contractacions
irregulars.
— Volem una reestructuració més eficient i democràtica de la institució que analitzi el
nombre i la necessitat dels càrrecs directius i polítics que la regeixen.

Perquè creiem que EL CATALÀ NO ESTÀ EN CRISI. No hi està perquè avui dia hi ha persones
que el continuen ensenyant i aprenent, usant i estimant. Mentre aquest esperit de dedicació i
de generositat continuï viu, malgrat la crisi de model i de gestió d’algunes entitats públiques,
afirmarem ben clarament que EL CATALÀ NO ESTÀ EN CRISI.

Assemblea de Treballadors del CPNL

Anuncis

7 respostes a Manifest

  1. antoni artigues bonet ha dit:

    EL CATALÀ NO ESTÀ EN CRISI

  2. Pau Vadell ha dit:

    Ai… quin país.

  3. Xavier Ricart ha dit:

    El català no està en crisi, el que si està en crisi són les polítiques dels nostres governs. Retallant en cultura, educació, ajuts i drets socials i laborals només fa que empobrint-nos. Així ens enfonsarem més i no surtirem mai de la crisi!

  4. Retroenllaç: Hem arribat a les 200 adhesions! | Assemblea de Treballadors del CPNL

  5. Retroenllaç: 2a lliçó: llengua i música | Assemblea de Treballadors del CPNL

  6. Carlos Vidal ha dit:

    Jo soc veneçolà, vaig estudiar català al CPNL i estic molt agraït amb aquesta institució i amb els seus treballadors, no a les retallades!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s